Una nova pestanya

Obro una nova pestanya per començar la nova secció "Que lonja paraula d'aimar" dedicada a la música antiga en general. Es tracta del nou complement del bloc l'Orchésographie.

Tempus est iocundum

El Codex Buranus és un dels manuscrits més importants de la poesia goliàrdica a l'Edat Mitjana. És un manuscrit musical alemany, que es conserva a l'abadia del Benediktbeuren, a Baviera i que, al segle XX, Carl Orff va tornar a musicar i anomenar Carmina Burana. Es tracta d'un recull de poemes goliàrdics amb cançons dels segles XII i XIII d'arreu d'Europa.La temàtica és diversa, desde cants amorosos fins a cançons de taberna, principalment en llengua llatina la majoria de les composicions, però també, moltes d'elles, en alemany o combinant les dues llengües en alguns casos.

Quan vaig consultar el el facsímil on-line del manuscrit, em vaig endur la sorpresa de no trobar partitures de les cançons. Els poemes (sense mètrica) van amb indicacions neumàtiques sobre la mel·lodia, això vol dir que les notes estan representades per neumes, l'antic sistema de notació musical medieval.

Aquí presento la versió original d'una de les cançons del manuscrit: Tempus est iocundum. Dic que és la versió original perquè també hi ha la versió que va musicar Carl Orff set segles més tard, versió que considero que no s'escau en aquest bloc. Aquesta cançó l'he escrit de memòria, així que no serà gaire exacte a la mel·lodia original, però ja sabeu que aquest bloc és ple d'adaptacions.

Encara que es tracta d'una partitura per a gralla, m'ha fet gràcia poder publicar, també, el text de la canço:

Tempus est icocundum, oh! virgines!

modo congaudete, vos iuvenes. 

O! o! totus floreo.

Iam amore virginali totus ardeo

novus, novus, amor est quo pereo.

Cantat philomena sic dulciter

et modulans auditur, intus caleo.

O! o! totus floreo...

Flos est puellarusm, quam diligo

et rosa rosarum quam sepe video.

O! o! totus floreo...

Mea me confortat promisio,

mea me deportat negatio.

O! o! totus floreo...

Me amecum ludit virginitas,

mea me detrudit simplicitas.

O! o! totus floreo...

Sile, philomena, pro tempore!

surge, cantilena, de pectore.

 O! o! totus floreo...

Tempore brumali vir patiens,

animo vernali lasciviens.

 O! o! totus floreo...

Veni domicela cum gaudio!

veni, veni, pulchra! iam pereo!

O! o! totus floreo...